CAPS és una exposició col·lectiva amb sis magnífics artistes: Marcel·li Antúnez Roca, Jordi Amagat, Milos Kopták, Patrícia Maseda, Samuel Salcedo i Esterina Zarrillo.
A CAPS la representació del cap humà és el nexe d’unió temàtic de les obres que s’hi exposen i, a la vegada, un homenatge al nostre patró Alfredo Garcia, del qual nomes en queda el cap.
El cap és la part del cos més representada en l’art per la seva abundant significança. La representació del cap ens parla de certeses i d’incerteses; d’espiritualitat i de coneixement; de banalitat i de compromís; d’ira i d’ironia; d’amor i d’odi; en definitiva: de vida i de mort.
A GALGA ens agrada tant el tema que estem pensant en establir una biennal de caps. A veure com acaba…
MARCEL·LÍ ANTÚNEZ ROCA: Artista Moianès polièdric i polifacètic, força conegut en un ampli ventall de disciplines com són el teatre i la performance (dirigint i actuant) en la creació de projectes col·lectius i experimentals d’èxit o de culte com LFdB, LOS RINOS o El Artificio. També la robòtica, la cibernètica ciborg, la pintura, el muralisme, el dibuix, la música, la pirotècnica i alguna incursió en el cinema. Últimament dibuixa, escriu i també dissenya manifestacions participatives anticapitalistes. Una joia, vaja!
A GALGA presenta una tira de caps dibuixats sobre cartró.
JORDI AMAGAT Conegut i reconegut pintor i escultor i pedagog gironí que entre altres temàtiques treballa, amb molta força expressiva, el cos humà i sobre tot el cap. Durant la seva trajectòria ha treballat diversos estils propis sempre personals i intransferibles que no defugen el reconeixement de la tradició, i busquen (i troben) noves formes de aproximació crítica a la condició humana.
Presenta per a nosaltres una sèrie de pintures representatives de gran qualitat.
MILOS KOPTÁK (s’escriu amb accent circumflex invers a la S). Pintor, dibuixant i agitador cultural eslovac. Té una àmplia carrera com a pintor i il·lustrador al seu país, on treballa la figuració tant paisatgística com humana, sovint utilitza el collage, l’apropiació, el retoc de brotxa gorda i sobretot la ironia i l’especulació formal. És un dels dos membres d’una de les parelles artístiques més inusuals i prolífiques del panorama europeu mà a mà amb el pintor Rai Escalé, formant la firma Mirror Noir.
Aquí ens porta una sèrie curiosíssima de caps “dibuixats” amb plomes d’aus.
PATRÍCIA MASEDA És una artista gironina que arruga paper per fer unes escultures sublims, delicades i intenses. Maseda és també un personatge inquiet i actiu a favor de la cultura i l’art involucrant-se en projectes com els Amics del Museu d’Art de Girona, i d’altres de tipus pedagògic en biblioteques i museus a Catalunya i Grècia, per exemple.
Moltes de les seves creacions abracen la temàtica mitològica grega clàssica de la qual n’és gran coneixedora.
A Galga ens porta una extraordinària col·lecció de personatges modelats en paper i d’altres materials. Una delícia.
SAMUEL SALCEDO. Si hem de parlar de caps en l’àmbit de l’escultura contemporània hem de parlar de Samuel Salcedo. Virtuós del modelat i l’anatomia cranial i facial, sorprèn el seu immens catàleg d’expressions i caràcters. Busca una aproximació realista en el detall, però no tant en la forma general, la qual distorsiona considerablement per trobar el to irònic i potser crític del conjunt.
Aquí ens ofereix una instal·lació escultòrica de gran format, una brutal pila de caps en resina epoxi que sembla advertir-nos, en to burlesc, d’un més que probable fi de l’espècie.
ESTERINA ZARRILLO. Artista italiana afincada a Catalunya on ha desenvolupat gran part de la seva carrera professional. El seu àmbit principal és la pintura amb esmalts ceràmics sobre rajoles, tècnica en la qual excel·leix per la seva habilitat en el dibuix i el treball del color que aporten una visió contemporània i sorprenent a aquesta mil·lenària tècnica.
Destaca també la seva feina en l’àmbit de l’escenografia cinematogràfica, teatral i operística.
A Galga instal·la una serie de caps de bruixes que son retrats imaginaris de personatges femenins reals que en diferents moments van patir i pateixen encara, en pròpia carn, la fúria de la ignorància i la intransigència grupal.